Hier om de hoek is een klein theater dat probeert om het culturele leven op te krikken voor de 2800 inwoners van Cadaqués. Ze draaien bijvoorbeeld arthouse films, waar je voor € 4,50 naartoe kunt. Toen ik er laatst was met een vriendin, vertelde de programmeur van het theater over het Open Podium dat hij ging organiseren. Of ik niet mee wilde doen. De (Catalaanse) vriendin met wie ik was, deed ook mee, en de toekomst van het theater hing ervan af. Dat zei hij waarschijnlijk bij elke voorstelling. Ik zei ja. Ik schreef een gedicht in het Engels en vertaalde het naar het Catalaans. En dat las ik voor. Het ging goed. Hier vind je beide versies.
My Catalan
My Catalan is like a sputtering motorcycle
drowning in cheap gasoline
refueled at the wrong gas station
My Catalan flies around Bar Boia like a flock of seagulls
looking for pieces of truita and pà de coca
Only to find empty plastic bags
My Catalan doesn’t know how to make panellets
Forgets to grind the almonds, leaving the pinyons out
Ruining the Castanyada that is already threatened by Halloween
My Catalan is una mezcla of Spanish and French
filled with made up words
that sound very Catalan, if you ask me
My Catalan understands the songs of Lluís Llach, But doesn’t know how to sing them
Can’t even pronounce his name - Lluís Llach.
My Catalan is afraid to insult someone,
Would it be okay to make fun of el caga tio?
Or is this as serious as regional politics?
In that case my Catalan shuts its mouth
Most of the times, when I start speaking in Catalan
people reply to me in Spanish
And then my brain gets fried,
losing all the words in all the languages I thought I knew
My Catalan tastes like pà amb tomaquet,
Made in Holland, with the wrong tomatoes
And oli pressed from foreign olives,
leaving a bittersweet taste.
My Catalan does not exist
I read these words aloud, but wonder
If someone here understands me
My mothertongue is neerlandesa
[In Dutch: Do you understand me?]:
Begrijpen jullie mij?
El meu català
El meu català és com una moto que es nega
ofegant-se en gasolina barata
repostada a la benzinera equivocada
El meu català vola pel Bar Boia com un estol de gavines
buscant trossos de truita i pà de coca
Només per trobar bosses de plastic buides
El meu català no sap fer panellets
S’oblida de triturar les ametlles, deixant fora els pinyones
Arruïnant la Castanyada que ja està amenaçada per Halloween
El meu català és una mezcla de castellà i francès
plena de paraules inventades
que sonen molt catalanes, si em preguntes
El meu català entén les cançons de Lluíc Llach
Però no sap cantar-los
Ni sap pronunciar el seu nom - Lluís Llach
El meu català té por d’insultar algú
Estaría bé burlar-se del caga Tió?
O això és tan greu com la política regional?
En aquest cas el meu català tanca la boca
Moltes vegades, quan començo parlar en català,
la gent em respon en castellà
I llavors el meu cervell es fregeix,
perdent totes les paraules en tots els idioms que pensava saber
El meu català té gust de pà amb tomàquet
Fet a Holanda, amb els tomaquets equivocats
I l’oli premsat d’olives estrangeres, deixant un gust agredolç
El meu català no existeix
He llegit aquestes paraules en veu alta,
Però em pregunto si algú d’aquí m’entén
La meva llenga materna és neerlandesa
[En neerlandés: m’enteneu?]:
Begrijpen jullie mij?